Jose Mari Bakero, un sitgetà més
"El futbolista ha evolucionat molt, ja no és tan impulsiu com abans".
|
Procedent de l'inesgotable pedrera de Donostia, Bakero va arribar al Barça quasi sense soroll, en va ser el "Gran Capità" i va marxar, també, sense soroll. De la seva etapa blaugrana, els seguidors del Barça en guardem bon record del seu joc, dels seus gols (recordeu Kaiserslauntern ?) i, sobretot, de la seva senzillesa, sent-ne un dels pilars de l'enyorat Dream Team.
Després d'una curta aventura a Mèxic i una breu passada pel futbol anglès, Bakero s'ha retirat definitivament dels terrenys de joc i està apunt de començar una nova experiència com a periodista. Mentre tant, i des de la seva arribada a Catalunya, té fixada la seva residència a Sitges on hi té un munt d'amics, entre ells en Dani i en Tomàs Gràcia als quals agraïm la seva col.laboració en aquesta entrevista.
Crec que és un mitjà que ha avançat d'una manera impressionant en molt poc temps però encara queda molt per fer. Personalment l'altra dia, en la redacció d'un diari esportiu de Barcelona vaig tenir l'ocasió de parlar amb en Txiki Beguiristain, que com sabeu està al Japó, a temps real.
Encara no ho he assimilat del tot ja que els que entrevisto fa poc que jo jugava contra ells. El que si recordo és que en la primera entrevista en directe que vaig fer, de tant nerviós que estava, vaig arribar a 160 pulsacions. Em va impressionar molt, però aquesta professió m'atrau molt ja que em permet estar seguir vinculat al món del futbol que és el que més m'agrada.
El futbolista és un professional que acaba encarinyant-se amb els colors de l'equip on està. A més, damunt del terreny de joc en l'últim que penses és amb els diners.
És la competició més important que hi ha per un futbolista. Els partits es viuen d'una manera extraordinaria i la motivació dels jugadors és impressionant.
Això és una rutina que cada any es repeteix quan arriben els mals resultats. Per exemple el València que és un equip del qual es pot esperar qualsevol cosa. Mai saps com els trobaràs en un partit. Tant et poden guanyar com deixar-se golejar.
Si vols que sigui sincer, us diré que no m'agrada gaire. S'han perdut alguns dels partits més importants que s'ha disputat fins ara. A més, crec que no s'està explotant al màxim el rendiment de cada jugador. A tot això hi podem afegir el fet que encara no s'ha vist un bon joc.
Si, en un futur proper tinc la intenció de treure'm el carnet d'entrenador nacional.
Des que vaig arribar-hi, m'hi sento molt feliç. És un poble molt tranquil on hi estem molt a gust la meva dona, els meus fills i jo.
|