Bàrbara Almirall, pubilla de Sitges 1998
"El moment que em van escollir el tindré gravat dins el meu cor tota la vida".
|
Eren una mica més de les dotze de la nit. Al Casino Prado. Multitud de gent. Tothom esperant l'acte més emotiu de les Festes de la Verema: l'elecció de la Pubilla de Sitges.
Sí. Ha estat així. Encara que des que et diuen que seràs la Pubilla de la teva entitat, comences a preparar el vestit. I des de divendres han estat tantes coses: l'elecció, la visita a la casa Torres, el Pregó, el primer most, el Concurs de Trepitjadors, quan et pesen, ... Són masses coses...
Sí. La veritat és que va ser molt fort. Jo ja estava molt contenta en poder representar a la U.E. Sitges, ja que és molt important. I, tenint en compte que hi havia 14 noies més amb moltes qualitats, no penses realment que pots ser Pubilla. La possibilitat hi és però és difícil. Quan em van anomenar em tremolaven les carnes, no recordo ni el que vaig dir, només que vaig dedicar unes paraules al meu avi Ramon Almirall que era present.
Sí perquè en certa manera, ha estat gràcies a ell, que va ser president de la U.E.Sitges, i que és el soci número 2, que m'ha fet estimar un Club com és aquest.
Sí. Penso que Sitges és una vila preciosa amb un temps increíble, on es fan moltes festes. Quan estic fora només penso en tornar. Poder representar la teva vila és una responsabilitat i una il.lusió alhora. És un fet que de ben segur recordaré sempre.
Per molt que es digui, són unes festes molt maques on es participa: amb les Pubilles, o els trepitjadors, però s'hauria de trobar la manera que la gent hi participes més.
Una noia que estudiarà segon de Batxillerat esperant poder fer l'any vinent Farmacia, que em permetrà ajudar a millorar la salut de la gent. M'agraden els llibres que em facin identificar amb alguna cosa i les pel.lícules que transmetin més que imatges. Espero gaudir d'aquests moments el millor possible, encara que sóc conscient que el moment que em van anomenar el tindré gravat sempre.
|