"Com em deia en Gila, la fòrmula bàsica de la publictat és pensar
com el més intel.ligent però parlar perquè t'entengui el més tonto."

El pregoner de la Verema d'enguany, Lluís Bassat, té un currículum que possa els pels de punta: assessor des del 1987 fins el 1995 de Publicitat i Contunicació de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, guanyador de més de 200 premis nacionals i internacionals de publicitat, 7 Lleons de Publicitat a Cannes, 10 Clios de Publicitat a San Francisco i el Gran Clio, guanyador del Gran Prix al Festival de Nova York i l'únic horne del nostre país que ha estat jurat del Festival Internacional de Cannes. Autor de 'El Libro Rojo de la Publicidad", el recordem pels anuncis de "Filomátic", "Avecrem", "Levy's", "Som sis millions",.... Encara que, sense dubte, el record més inesborrable seria el ser president d'Ovideo Bassat Sport, creadors i realitzadors de les Cerimònies d'inauguració i cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona. Malgrat tota aquesta carta de presentació, ens trobem amb un home de tracte directe, que veu els valors humans per sobre de tot i, que creu que la publicitat ha de venir de la mà de la bona qualitat del producte. Qué li sembla ser Pregoner de la Verema 1998 ? Conec des de fa molts anys a la Familia Torres. el sr. Miguel Torres pare i, ara el seu fill. En tinc molta amistat. Per això quan em van trucar vaig dir de seguida que si, perqué, a més, penso que el que més m'agrada del món és la comunicació i, comunicar-me amb un conjunt de persones amb el tema del vi, em sembla una experiència nova que em fa molta il.lusió. Qué li sembla venir a Sitges ? Considero que Sitges és el poble més maco que tenim al voltant de Barcelona. Hi he estat per esbarjo tot i que en el seu moment, vaig estar a punt de anar-hi a viure. D'això en fa ja uns anys, quan no hi havia l'autopista. Parlant de la seva feina, quina és la millor fàrmula per fer un bon anunci ? No cal pensar gaire. Com em va ensenyar Gila: "pensar com el més intel.ligent però parlar perqué t'entengui el més tonto". Però hi ha molts anuncis que semblen no tenir res a veure amb el producte. Ho sembla però no és així. Per exemple amb l'anunci de Levy's que hem fet, intentem fer arribar la rebeldia de James Dean. De tal manera que, quan la gent compri els Levy's, assumeixi aquella personalitat. No creu que a vegades, la publicitat, sembla més important que el propi producte ? La millor opció en publicitat és millorar el producte. Un producte dolent, per molta publicitat que hi hagi, fa decebre les expectatives. Encara que hagi perdut diners, he renunciat a anuncis que no tenien la qualitat adequada perqué van en contra de la filosofia de l'empresa. I malgrat el prestiqi adquirit, no pot adormir-se. Mai. La publicitat és com el metge, ha d'estar al dia. Escolto músiques a Nova York que arribaran aquí al cap de 3 mesos, vaig a desfilades de moda, conec el cotxe de la Ford que sortirà d'aquí a 4 anys. Estem informats del que passarà per a millorar-lo abans que surti. Lògic ja que el fenomen de la publicitat és molt important avui en dia. La gent fa seu molts cops l'anunci. Recordo quan la gent comentava el "gustirrinín" de "Filomátic", als col.legis els infants feien el "Chup, Chup Avecrem", la meva campanya "Som sis milions" que la gent i polítics han fet seu. Aleshores veiem que hem encertat. Però sense dubte, on ha estat més conegut va ser per les Cerimònies Olímpiques des JJOO'92 ? És un record que m'acompanyarà sempre. Vaig ser el primer i l'únic publicitari que em vaig encarregar d'organitzar les cerimònies dels JJOO. Quan va sortir el concurs, vaig fer una enquesta amb 260 oficines del que pensaven de Barcelona. El desconeixement era absolut. Aleshores els vaig propossar fer un spot de Barcelona de 3 hores i mitja, per a totes les TV del món. Quin cost tenia això ?. Aleshores van acceptar i ens vàrem possar en marxa, amb les primeres reunions hi havia tensió. En una d'elles, un dissenyador, per treure's el problema de sobre, va parlar que la millor manera d'encendre el pebeter, era amb un arquer. La idea era bona i teniem a 2 molt bons. Fins 15 minuts abans de la Cerimònia, no vàrem dir-lis quin seria, seguint els consells del psicòleg. També va haver-hi el problema de la puntualitat. Mitja hora abans, no em garantitzaven conençar a les vuit en punt ja que la policia escorcollava els volunts. Vaig dir que encara que hi haguessin 4 voluntaris haviem de començar a l'hora assenyalada, que era fonamental. Va valer la pena ja que van ser uns jocs inoblidables.