Josep Maria Cadena és un dels periodistes més prestigiosos del nostre país. Des de 1958 ha treballat en diferents mitjans informatius com premsa, ràdio o televisió. Del seu treball destaca la seva imparcialitat que, en el seu moment, el va allunyar del diari Avui quan n'era el sotsdirector. Actualment forma part de l'equip de El Periódico de Catalunya. Què ha aprés del periodismes ? Molt, i el més important és haver estat a la "cuina del periodisme" on he fet dereporter, d'informador local, on he vist com la maquinària de la notícia es va fent i es compara amb altres informacions. Però tot això ha canviat. Tècnicament i ideolicament. Al principi no hi havia gaires diaris, i una penúria de mitjans tècnics. Ara la informació arriba molt més ràpidament que quan era reporter de l'agència EFE i repartia les motícies fent de ciclista. Aquest canvi encara és petit amb el pot succeir quan Internet sigui el primer mitjà informatiu. Tot el que sigui obrir els mitjans de comunicació sempre és positiu encara que s'ha d'evitar que Internet sigui un mitjà de control d'un determinat missatge polític. Espero que no sigui així. Tot avança molt ràpid. Fa uns anys era una innovació el fax i ara, ho és Internet, i la nostra societat pot portar a la situació de que tot es faci ambordinador. Encara queden coses com l'efecte per una vila com el que tens per Sitges. Sitges el coneixo des d'abans de fer periodisme i penso que és una vila modèlica al conservar els elements turístics i culturals. Cosa que no és gens fàcil de fer. I com creus que s'ha aconseguit arribar a aquesta dualitat ? Hi ha tingut molt a veure en Santiago Rusiñol i l'esperit d'haver continaut el tarannà d'aquest polifacètic artista. A més, Sitges té una internacionalitat i una obertura a totes les persones que tenen iniciatives culturals. A més les importants tasques culturals que s'hi fan des del Grup d'Estudis Sitgetans, la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol, o actes tan senzills com dur un ram de flors a Santiago Rusiñol cada setmana, any rera anys. Aquí hi ha tingut molt a veure l'Eco de Sitges. L'Eco de Sitges respon a uns principis de premsa local que permet efusions poètiques literàries, i que serveix de mitjà de comunicació que dóna similar importància a tota mena de notícies locals. Per acabar ens agradaria que ens parlessis de la filosofia de fer un mateix diari en edicions en català i en castellà, com és el cas de El Periódico de Catalunya. Això respon a una realitat i a una necessitat que tothom esculli la llengua que desitgi però amb la mateixa informació. Això és positiu i que, crec que podrà tenir repercusions tals com que en un futur algun que altre mitjà català fes una edició en castellà. Si això arribés a passar, es donaria un pas endavant molt important per aconseguir un equilibri entre les llengües i cultures que hi ha a Catalunya.