"El terror sempre ha estat present en el cinema".

El director italià Dario Argento va rebre el passat dia 6 d'octubre de 1999, durant la inauguració del SITGES'99 Festival Internacional de Cinema de Catalunya, el premi honorífic 'La Màquina del Temps', un guardó que premia el conjunt de la seva carrera. A títols com Profondo rosso, Tenebre, Il síndorme de Stendhal o Sospiria, ha barrejat el terror, el gore i el surrealisme. Com valora haver rebut aquest premi ? És un gran honor, sobretot per haver estat el primer director europeu en rebre'l. A més, no és la primera vegada que vostè ve a Sitges ? El primer cop vaig venir amb la pel·lícula Profondo rosso, i vaig guanyar el premi. Després hi vaig venir com a jurat , el 1977, i altre cop com a concursant amb Tenebre. El Festival ha canviat molt des del darrer cop en que va venir, oi ? Abans tenia un encant especial, en estar al centre del poble, i que et permetia passejar pels carrers o anar a la platja. Ara s'ha transformat en un festival internacional de primera categoria, amb moltes seccions. Com va començar a fer cinema de terror ? Va ser una coincidència doncs m'agradava molt el cinema d'intriga i de por. Vaig introduir-hi uns elements nous, i em vaig posar a dirigir. Estic molt satisfet perquè he fet la mena de cinema que sempre havia desitjat fer, i se m'ha reconegut. Qué pensa del retorn deñ cinema de terror pur ? Que no hi ha retorn. El cinema de terror sempre ha estat present a les cartelleres, en diferents formes. Per exemple, la més actual és la dels assassins psicòpates. Ha canviat molt la seva visió del cinema des que va començar ? Hi ha hagut l'evolució normal de qualsevol activitat. Ara tinc més imaginació, i també faig retrats psicològics més complexes dels personatges. Vostè té una filla, Asia Argento, que ha heretat la seva passió pel cinema. Asia és una noia que va començar la seva carrera com actriu però que ara ja ha començat a fer de directora. Espero que tingui molta sort.