“Em sento orgullós de la Festa Major que tenim aquí”

Si la felicitat d’Eduard Carbonell ja la porta amb la seva afabilitat de sempre, durant aquests dies es manifesta de forma molt més directa. Ell és el pendonista d’una Festa Major que amb la seva família es respira en cadascun dels llocs de la seva casa, on podem veure fotografies de familiars participant amb alguns dels balls o tocant la gralla, amb figures d’elements de la festa i tantes coses com les que ha viscut ell, de forma anònima, però vivint-la des del cor. Aparellador de professió, amant de la bona cuina –ha guanyat més d’un premi- i que fa un xató “de tota la vida”, ha tingut com a “hobbie” les nostres tradicions al tenir una implicació directa amb el Foment de Turisme amb la Verema, el Corpus, el Ral.li. Molta vida sitgetana per un home feliç, molt feliç, i que espera que el màxim de sitgetans l’acompanyin amb la processó que serà, segurament, un dels dies més feliços de la seva vida i que compartirà amb els seus fills que seran els cordonistes Joan Carbonell i Eduard Carbonell Tot a punt ja per la festa major? Sí, i si vols que et sigui sincer tinc una gran tranquil.litat al veure que tot ho tinc gairebé a punt. El que estic fent durant aquests dies –riu amb molta sornagueria- és el recorregut de la processó, sabent que tindré que caminar molt i parar molt, però aquelles parades em vindran bé. Tot sigui per Sant Bartomeu. Quin és el primer record que té de la Festa Major? El record que tinc és estar assegut a l’entrada dels meus pares perquè em feien molta por els coets. Després recordo la il·lusió que em feia anar a veure el Castell de Focs i en el recorregut fins el passeig veia gent que venia en carro des de Ribes a Vilafranca per a veure aquell castell de focs, i no tenien problema d’aparcament!! I quin era el ball que més li agradava? La Moixiganga i els bastons sempre m’han agradat i també tota la resta de balls, menys els dimonis. Però abans no hi havia tantes colles com ara. Quin és el canvi més important que ha vist amb la Festa Major? La Festa Major per sí mateixa no ha canviat gaire del que ha sigut sempre. Els canvis que han sorgit han sigut respecte a la joventut, amb el Castell de Focs on després de celebrar-lo no hi havia les revetlles que hi ha ara. Quins són els moments que l’emocionen de la festa major? Els actes més tradicionals com són l’entrada de grallers i la sortida d’ofici. El que em passa és que m’emociono tant que em costa molt d’anar-hi. En l’entrada de grallers se’m possa la pell de gallina al veure els membres de la família que hi participen, i recordant les dificultats que hi havia abans per trobar grallers per la festa. Ara hi ha més grallers que mai, i això es molt maco saps? Si tingués que definir la festa major como ho faria? No és fàcil definir un fet que porta tantes emocions i tantes coses. El que si et dic és que em sento orgullós de la nostra festa major i més encara quan he marxat fora. Fa uns anys vaig anar al Pirineu i vaig veure altres festes majors i quan veia els grallers i els gegants en el meu interior estava demanant el que fos perquè els nostres balls, amb les gralles poguessin estar amb aquella festa. Quan vas a fora és quan veus la riquesa que tenim aquí. I no és només pels balls és per la gent que en cap lloc veus l’entusiasme que hi ha aquí. Apart de la Festa Major vosté ha viscut molt les nostres tradicions Des de l’any 59 quan va sortir el primer ral.li de cotxes antics, i des d’abans fins i tot, amb en Pepet Mirabent Magrans amb l’exposició de clavells i quan es feia la comissió de l’ornamentació. Han passat molts anys i recordo com si fos avui quan vaig entrar al Foment de Turisme, amb el que vaig entrar amb el Marqués de Mura. Des d’aleshores he tingut tots els càrrecs possibles, menys de president, tot i que cal recordar que un any ho vaig ser per l’excedència d’en Miquel Matas. I on he viscut intensament la celebració del Ral.li de cotxes d’època, la Verema –encara recordo quan vaig construir la font del vi que estaba al costat del Picnic-, el Corpus. Han sigut molts anys i poc a poc he anat delegant amb les meves feines però sabent que si em necessiten aquí estic. El que també et voldria dir és que aleshores, amb pocs mitjans, ho feiem tot, amb una promoció exterior de Sitges que no et pots imaginar. Diuen de vosté que és un bon cuiner. Des de sempre m’ha agradat la cuina i on he participat amb alguns concursos d’arrós que vaig guanyar. De plats et podria dir molts però el que m’agrada molt fer especialment és el xató, com el feia la meva mare. La meva satisfacció ha sigut veure com la meva filla a Cal Noi també és una excel.lent cuinera. I et podria dir una cosa més: disfruto més cuinant que menjant allò que he cuinat. I per finalitzar pot fer una crida a que l’acompanyin a la processó? Sabent que que és molt dificil de lograr el que desitjo es que vinguin a la processó quantes més persones millor i que pel damunt de tot visquin i gaudeixin d’una Festa Major que és unica i de la qual ens hem de sentir orgullosos per tota la riquesa que té.