“La reina és un personatge molt important en el Carnaval de Sitges”

Sitges ja té reina del Carnaval: Elisabeth Marin, membre de la colla “1,2,3...i” que enguany té com a motiu suggerent la inspiració del musical internacional “Cats". La reina del Carnaval de Sitges porta un ’espectacular vestit de 250 Kg de pes, i que segueix la línia personal de la sitgetana que sempre ha destacat per la seva gran fantasia. l. Un concepte que ella reivindica per la seva bellesa i de la qual en farà gala durant tots aquests dies. Des de fa anys sempre hem gaudit de les teves disfresses amb molt de fantasia, amb aquest carnaval anomenat com el de les plomes i glamour. Perquè has sigut reina ara i no abans? Perquè les circumstàncies ho han volgut així, i no cal donar-li més voltes. Des de la primera elecció de la Reina vaig seguir aquest personatge amb molt d’interès. Recordo els primers anys on noies molt maques anaven al Prado a fer un ball i després les escollien. Era molt emocionant però el caràcter de personatge ha d’anar molt més enllà d’això, ha de ser realment espectacular. I la reina d’enguany és el que ha de ser una reina del Carnaval? Sí. La reina compleix una funció molt important en el Carnaval i s’ha de potenciar amb el màxim de lluïment de la seva disfressa, amb molta fantasia. Però reconec que tot això no és fàcil, s’ha de treballar molt. La colla “1,2,3... i” ha fet una feina que no et pots imaginar. Des del mes de juny van pensar en la idea general, em van proposar que jo seria la reina del carnaval i els vaig dir que sí des del primer moment. Però aleshores va començar el camí més difícil, buscant sponsors per aconseguir el màxim del que es volia fer, assajant molts dies i fer moltes gestions. Tot això no és gaire habitual en el Carnaval d’avui en dia. I què és habitual en el nostre Carnaval? El Carnaval va tenir una època daurada on hi havia disfresses realment impressionants i tot això s’ha anat perdent. Per fer totes aquestes disfresses hi ha molt de sacrifici, econòmic i humà, amb la preparació duta a terme durant molts mesos. Penso que tot això no s’ha perdut del tot però ha anat minvant al llarg del temps, imposant-se un altre tipus de model. Amb el meu grup estem per gaudir d’aquell model. I com ha viscut la Elisabeth Marin el Carnaval? El Carnaval a nivell personal i familiar ho és tot. A nivell familiar per la meva mare que sempre s’ha disfressat amb un gran gust per les grans disfresses i el meu pare que porta 30 anys fent carrosses. Tot això m’ha arribat a mi i m’he disfressat sempre, des de que tenia un any. D’aquell primer recordo que portava un cotxet que era més gran que jo, després als 4 anys la disfressa tan divertida del personatge de “La violetera” de Sara Montiel tot i que jo desconeixia la pel·lícula. Van ser anys molt macos. Després va arribar aquells moments on si et disfresses amb els petits ets massa gran i si ho fas amb els grans ets massa petita i no vaig sortir durant un parell d’anys. I després vaig continuar fins al moment. Com vas viure la teva eleccio? Amb moltes sensacions diverses. Des de mesos abans ho anàvem preparant al màxim i això dona molta tranquil.litat encara que no perceps del tot el que pot succeïr. 3 dies abans de fer-se la elecció em vaig posar malalta i així vaig estar fins el mateix dissabte, sense fer cap assaig general. Però tot va ser fantàstic. Mentre anava sortint, sentir el castell de focs, i veure les cares de felicitat de la gent, amb la meva família, amb els meus amics, amb gent de totes les edats. Tot això no es pot explicar amb paraules. I a més tenia una certa estranyesa amb la expectació que havia creat. Com a reina vols fer un convit als sitgetans i visitants? Com a reina del Carnaval, i com a membre de la colla “1,2,3,i...” espero que tothom gaudeixi al màxim del Carnaval i dels molts alicients que té des del primer dia fins a l’últim i pensant en la quantitat d’esforços que hi ha per arribar fins aquí, amb la gent que treballa en les carrosses, amb la gent que dissenya les disfresses, els maquilladors, els que es disfresen, els que aporten els diners, i molts d’altres. Per sortir a la rua hi ha un llarg camí que al final val la pena.