"El teatre és màgic perquè pot aconseguir fer realitat una cosa que mai ha existit".

Aquest estiu (1997) vàrem poder veure al teatre El Retiro l'obra "Busco al Sr. Ferran" interpretada per Ferran Rañé i Emma Vilarasau. Finalitzada la representació, vàrem poder conversar amb la seva protagonista que, de bon principi, no poguerem evitar preguntar-li sobre la sèrie que l'ha fet popular: "Nissaga de Poder". La veritat és que no esperàvem aquesta acollida i la raó encara no la trobo. Suposo que és perquè va passada de voltes, amb moltes emocions fortes, gens moralista i amb uns guions molt ben treballats. On es troba la figura de l'Eulàlia una dolenta "molt bona" ? He tractat de fer-la vulnerable, humana, en el seu costat més bo. En quin moment et vas decidir pel teatre ? Vaig començar als 15 anys a l'escola. Després al Grup de Teatre Independent de Sant Cugat. Quan vaig acabar el COU em vaig decidir pel teatre sense tenir-ho massa clar. Penso que el teatre et permet imaginar-te altres persones i fer-les creïbles a la gent. Què hi busques en el teatre ? Una mica de màgia. Actualment això ho aconsegueix Peter Brook perquè fa del no res una realitat i el meu ideal és aquest, fer que un lloc o una situació que no existeix, l'acabis creient. Parla'ns del teu futur professional. Estic a punt d'estrenar una obra amb Jordi Boixaderes "Paraules encadenades" a més de "Busco al Sr. Ferran" que és una obra que explica que és el que passa quan t'enamores. El paper de Ferran Rañé ho acaba embolicant tot en canviar totalment sense tenir alternativa perquè ell en el fons no vol cap compromís. I no sap entendre que l'amor no és això.