Des de fa dos mesos el grup sitgetà de Teatre Musical Cap-i-Cua compta, en el curs d'enguany, amb una professora de luxe: la Rosa Gamis. Dins del currículum d'aquesta actriu desatacarem la seva participació en les sèries televisives "Oh Europa" i "Oh Espanya" i en produccions cinematogràfiques com "Susana" d'Antonio Chavarrias.
A Sitges, cada divendres dóna classes d'interpretació dramàtica on els alumnes aprenen, com diu ella a "aprendre dels altres des de tu mateix".
Vaig iniciar-me al món del teatre a Badalona en un centre on hi havia un grup amateur. Hi anava tres cops per setmana. Als 22 anys em va venir una mena d'il.luminació i vaig decidir entrar a fons a aquest món. Em vaig presentar a unes proves i la resta va anar venint.
Tant com el rei no, però si dels gèneres més complicats del teatre perquè has de tocar moltes tecles: interpretació, música, texte, cant i dansa. És molt ric i molt complicat ja que tot el que toques ho has de fer mínimament bé.
No ho veig així. Penso que amb molt de treball una persona que no ha cantat mai ho pot fer. Crec molt en l'entrenament perquè t'acaba ajudant a sortir de les situacions difícils. Ara, també depen del que un vulgui fer.
Sempre m'havia plantejat poder donar classes i finalment m'he decidit a fer-ho. És una tasca molt enriquidora perquè et fa replantejar-te coses que ja havia aprés quan estudiava a l'Institut del Teatre. Hi ha moments que em reconec a mi mateixa quan veig algunes actituds dels alumnes.
És molt positiu per a conéixe't a tu mateix ja que et fa expressar amb els personatges que interpretes coses reals sense que en siguis conscient d'aquella realitat. Recordo que una vegada, al Romea, un personatge em va fer treure-ho tot i, quan vaig arribar a casa, estava nova.
Rosa Gamis, actriu i professora
del Grup de Teatre Musical Cap i cua.
Quan vas començar a fer teatre ?
Vas començar una carrera destacada. Ara fas de professora en un curs de Teatre Musical que per molts, és el rei del teatre.
Però no tothom està preparat per aquesta modalitat de teatre, ho dic especialment pel cant.
Això ho deus poder comprovar a les classes que fas a Sitges.
Creus en el teatre com a teràpia ?