Jaume Balagueró, director de cinema.
Guanyador del premi Méliès d'Or 1999 amb "Els sense nom"

"En aquesta pel·lícula no he volgut situar un gènere concret
sinó buscar una unió entre diferents situacions corresponents a
diferents disciplines"

"Arribar i besar el sant". Aquesta frase feta se la pot quedar aquest director que, amb 30 anys, ha aconseguit, en la seva primera pel·lícula, una sèrie de premis que poden venir acompanyats d'uns quants més. "Els sense nom" és una pel·lícula, tal com ell la defineix, atípica, que suggereix moltes coses sense dir potser cap, però rodejada d'una atmosfera inquietant que, en un futur. la poden convertir en pel·lícula de culte. De moment no podia començar millor, amb la seva estrena al Sitges'99, on va aconseguir els premis a la millor actriu, millor fotografia i el Méliès d'Argent. Gràcies a aquest últim, també guanyaria el millor premi de tots: el Méliès d'Or a la millor pel·lícula fantàstica Europea. Vàrem conversar amb ell la nit abans de guanyar el Méliès d'Or, acompanyats de l'actriu Susanna, protagonista de l'exitosa "Alas de Mariposa" i que té un petit paper a la pel·lícula. En primer lloc, felicitats pels premis aconseguits. Gràcies. Sempre és molt gratificant veure premiat el teu treball, sobretot aquest que era molt arriscat. I molt treballat perquè hi ha moltes coses en el rodatge... Si. Primer va sorgir la idea, després l'adaptació de la novel·la de Ramsey Campbell on hi he fet algunes variacions. Després el rodatge en sí, on vaig tenir la sort de poder treballar amb grans actors i, especialment els llocs on es va fer, on van passar coses tant estranyes com anar al lloc del Sanatori i trobar-nos un indret abandonat amb una festa amb copes i cendrers de tal forma que semblava que haguessin desaparegut tota la gent. En fi, l'atmosfera ideal per la pel·lícula. Tots els directors intenten donar la seva visió cinematogràfica. Quina ha estat la teva? Que no quedi en un gènere concret sinó que els diferents personatges la facin anar en un sentit concret. Comença com un thriller, després hi ha una mica de terror i més endavant es toca el tema de l'ocultisme però, per damunt de tots hi ha el drama que se centra en un personatge concret: el de la Clàudia, molt ben interpretat per Emma Vilarasau. I, per enfortir i dissenyar el drama s'introdueixen una sèrie de personatges paral·lels, petits, però molt importants, com el de la Susanna, que apareix en un moment clau de la pel·lícula. En tot això has buscat confondre l'espectador ? No. El que he volgut és inquietar-lo, sorprendre'l, situar-lo en coses concretes, on pugui identificar-se, encara que la història estigui molt lluny d'ell.