"Els nens de Pel.lícula són més intel.ligents que alguns dels adults, fet que passa sovint a la vida real"

Sitges, 98 va obrir amb una pel.lícula de gènere, del fantàstic, i la d'un dirctor que va revolucionar aquest gènere amb els seus coneguts Gremlins, uns sers que van tenir un gran èxit gràcies al caracter humà i salvatge, i sobretot, per una "mala baba" igual que alguns dels personatges d'aquest pel.lícula que explica com les joguines són més perilloses del que semblen. Aquesta pel.lícula és per nens o per adults? És una pel.lícula per a tothom. En apariència hi ha un públic infantil implicat però molts dels seus continguts són pels més grans. En el film, hi ha moments que semblen més nens els adults. Els nens de la pel.lícula responen amb facilitat quan hi ha un problema, intenten solucionar-lo mentre que els adults queden pensatius en coses més trivials. A la vida real també passa. És una pel.lícula que té moltes lectures, començant pels militars que no queden gaire ben parats. Crec que pel fet que una persona tingui un uniforme no significa que hagi de respectar-se i que tingui unes bones intencions. Això és bàsic que s'entengui. En canvi, els més aparentment repulsius, són els més bons. L'apariència de la persona no té res a veure amb el que porta dins. Els gorgonites són molt lletjos però són divertits i tendres, per això són els autèntics herois de la pel.lícula. Hi hi implicita una crítica a les joguines que venen d'un projecte militar. Els nens ho han de veure i els adults també que, la violència engendra violència i que formen part de la mateixa escala. Novament com a "Gremlins", has utilitzat els efectes especials però que estan per sota de la història. Els efectes especials estan per ajudar a entendre la història. Per res més. Sempre he intentat fer arribar la part humana de cada història que és fonamental. I ara, "Small Soldiers 2"? Molt graciós.... El que vull és apartar-me d'aquest gènere i fer un altre tipus de pel.lícules. Però francament ho tinc difícil. No vull renunciar a la meva manera de veure el cinema, recordant que quan era un infant m'agradava un tipus de cinema determinat, com el que faig en aquests moments.