"El vi és salut, cultura i, fins i tot, una forma de viure."

Jordi Estadella és el pregoner de les Festes de la Verema de 1999. Un home ben conegut per les seves aparicions a la petita pantalla ("Filipirm" a TV3 o a "1,2,3..." de TVE, entre d'altres) o també sentit per les ones radiofòniques (es va iniciar a Radio Joventut amb el seu personatge més conegut, en Tito B. Diagonal) o en el doblatge (Oliver Hardy, Jerry Lewis, Peter Sellers,...). I també conegut per la seva faceta de gastrònom on ha rebut diversos reconeixements per la seva tasca de divulgació que el va portar a ser reconegut el 1997 com el millor gastrònom d'Espanya. En definitiva, un home polifacètic que sempre ha aportat la seva personalitat: ocurrent, divertida, amb molta categoria personal i cultural. Suposa quelcom especial fer l'últim pregó de la Verema abans del canvi de mil·leni ? Si, realment, per diferents raons. En primer lloc perquè enguany el vi recorda una de les seves múltiples connotacions: la religiosa on, pel Camí de Santiago. Sortien de Roma i venien a tastar la Cultura del Vi passant per Tarragona, Aragó, La Rioja i finalitzant a Galícia, fent a través del vi, un agermanament. Precisament la Comunitat Autònoma convidada aquest any és Galícia, i això ho reflectiré en el pregó. En segon lloc, aquest vi novell que s'homenatjarà enguany és de transició i es podrà tastar el proper mil·leni, qual cosa no deixa de ser suggerent. Parles de que la religió és una de les múltiples connotacions del vi però de segur que n'hi ha més... Moltes més. El vi és, amb mesurada ingestió, salut, cultura, i fins i tot una forma de viure. Un vi que és el protagonista de les Festes de la Verema de Sitges, les coneixes ? Si. És una bonica tradició que es fa a Sitges i arreu de Catalunya. A Sitges tanmateix és molt bonic perquè es trepitja el raïm com antigament es feia, i surt un most nou que ens donarà renovades energies després de l'estiu per afrontar un nou any, sense oblidar l'homenatge que se li ret a les belleses locals: les pubilles. Què penses de l'indret on faràs el Prego: el Palau Maricel? El Palau Maricel i el Cau Ferrat són uns dels llocs més bonics, no de Sitges, sinó de Catalunya. Són el testimoni del pas que va donar Sitges, des de la Blanca Subur romana al centre cultural importantíssim que va néixer amb les Festes modernistes, i que s'ha mantingut sempre. Parlem una mica de les facetes on t'has fet popular. Vas començar a la ràdio, a Ràdio Joventut. Què recordes? La ràdio va ser la primera núvia i, pels que la fan, és una psicoteràpia. És el mitjà més ràpid, càlid, humà i que veig que ha canviat una mica, convertint-se en ni mitjà d'informació, perdent el sentit directe i humà de la comunicació. Després a televisió. Vas estar en els inicis de TV3, amb "Piano Bar" i "Filiprim" Si, era als inicis, i vaig aprendre molt. El que més recordo d'aquella època era l'espai gastronòmic a "Filiprim". En una època que no es feien espais gastronòmics i, ara, s'ha convertit en uns espais gairebé imprescindibles. Si, però estan molt mal enfocats doncs tot són receptes i consells, oblidant l'aspecte divulgatiu importantíssim de la cuina, explicant el perquè de cada plat i les seves propietats. És una mica trist. Com a gastrònom divulgador, no has deixat de parlar de les qualitats de la nostra cuina. La nostra és una de les més riques del món. És un passadís de cultures, des de la de mar fins a la d'interior. Amb el gust del salat i el dolç, mar i muntanya. Això s'ha perdut una mica, però tanmateix gràcies als restaurants hem sabut mantenir-la tot i la manca de divulgació que seria possible en un mitjà com la televisió. Vas treballar amb Chicho Ibáñez Serrador. Vas aprendre molt? Vaig aprendre disciplina, tasca perfeccionista i el fet emotiu de saber que treballava en la última etapa de l' "Un, dos, Tres..." l'últim Titànic televisiu. Avui seria impossible. També has fet molt de doblatge. S'ha de ser actor per fer-ho? Totalment. Has de transmetre l'emoció del teu personatge original, al mateix nivell que si haguessis fet la pel·lícula i, al mateix temps donar credibilitat aportant la teva pròpia personalitat. Una personalitat que sempre has aportat en tot el que has fet. Et consideres un privilegiat? Em sento feliç d'haver disfrutat amb la meva feina. D'haver estat en estils de televisió i ràdio que ara gairebé no existeixen. I de ser un divulgador de la cuina on em sento arrelat: la cuina mediterrània. Per acabar. Com a gastrònom, podries donar un consell pels sitgetans pel dinar del Diumenge de la Verema? Amb molt de gust. Jo pensaria amb coses del mar, senzilles i molt saludables com són les sardines i barats, fetes en unes amanides tèbies amb uns escabetxos, i amb un vi del 98 ben fresquet celebrant aquesta última verema del mil·leni.