"La música m'ho ha donat tot. Sempre estaré en deute amb ella".

Parlar de Josep Guardiola suposa parlar de romanticisme, de vetllades inoblidables, sol o acompanyat, amb una música que va agafar força des de l'any 1959. Multitud de premis, discs d'or, el fet d'haver sigut el primer en tenir un Club de Fans propi, d'haver donat empempta a Festivais de cançó, a programes de ràdio, a versions sobre temes ben coneguts, amb duets amb la seva filla ("Di Papa"), haver fet aprendre anglès amb l'inoblidable "Sixteen Toons",.... D'això fa molt de temps però ell continua, amb un nou disc: "40 anys amb la música de Josep Guardiola". Vàrem conversar amb en Josep Guardiola, al Gran Casino de Barcelona, amb la sensació que possa la pell de gallina pel fet d'estar parlant amb la veu que, probablement, va fer enamorar als nostres pares. Molts anys amb la música i de nou treient un altre disc. Si i la veritat és que és molt emocionant. La idea va sorgir quan vam pensar en fer un recull de cançons amb duets amb Dyango, Loquillo o Serrat. I la veritat és que el resultat ha sigut molt bo. És que la teva música no te edat. M'ompla molt de satisfacció veure que això està passant, que després de tants anys, la gent continui escoltant la meva música. La música m'ha donat molt més del que li hagi donat jo i sempre estaré amb deute amb ella. Pots recordar com va començar la teva carrera ? Des de sempre m'agradava ser més músic que cantant. Recordo que quan tenia 16 anys vaig actuar com a músic a "The Crazy Boys" a El Retiro. Imaginat si en fa d'anys! Després vaig anar treballant amb orquestres fins que un dia va sortir l'oportunitat de cantar en solitari. Oportunitat que no vas deixar d'aprofitar i que va fer canviar moltes coses com la ràdio. La ràdio d'aleshores no té res a veure amb l'actual. Hi havia molts concursos, orquestres que tocaven en directe, feia populars molts cantants amb els programes que feien, com jo mateix, que vaig agafar molt de nom des de "Simpatia". Si, rivalitzant amb el Duo Dinámico. La rivalitat sempre és positiva, encara que d'entrada érem molt bons amics i teníem públics molt diferents. Jo tenia més aviat la gent més gran de 25 anys i ells tenien els adolescents. Ha passat molt de temps però la teva música continua agradant. En la meva època, les cançons tenien molt de romanticisme. Des de fa cert temps sembla que hagi tornat aquest romanticisme i tornin a despertar les mateixes inquietuds.