"El risc del cinema actual és que es converteixi en un cinema poc intel·ligent."

Des de fa pocs anys, José Luís Borau és el president de l'Academia de les arts cinematogràfiques d'Espanya. Acaba de presentar el llibre "Diccionari del cinema espanyol" on hi ha referenciades 5.000 pel·lícules. No és gens estrany. Coneix molt bé el cinema espanyol gràcies a la seva dilatada experiència com director o guionista, autor de títols com "Mi querida señorita" o "Camada negra". Actualment, des del seu càrrec en l'Academia tracta de potenciar el cinema espanyol tot i que s'ha trobat amb molts problemes. Vàrem conversar amb ell a l'edifici Miramar durant les Conferències sobre Cinema de l'ESCAC on va pronunciar la conferència de cloenda. Qué t'ha semblat participar en aquestes Conferències? Incòmode no m'hi he sentit ja que porto 20 anys fent conferències. El que si m'he trobat és que he vist molts nois joves. Creu que, actualment, eI cinema espanyol té un nivell alt ? Si però hi ha un problema molt gran: es fan més pel·lícules de les que pot suportar la pròpia indústria. Moltes no s'arriben a estrenar fins passats uns quants anys. Per qué passa tot aixó ? És evident que, com sempre, hi ha un interés comercial. S'estrenen moltes pel·lícules nordamericanes fet que provoca una manca d'espai de programació per estrenar pel·lícules nacionals. Aleshores no hi ha gaires sortides ? La millor sortida és la televisió. No es pot comparar l'audiència que pot arribar a assolir-se programant pel·lícules per aquest mitjà. Europa, les televisions coprodueixen el cinema i tots en surten guanyant. Aquí, lamentablement, no succeix res d'això. Des de que vas començar, s'ha millorat molt els mitjans del cinema. Millores que no l'han fet avançar massa. A nordamerica, les pel·lícules costen un munt de diners però no tenen gaire valor perquè són insubstancials i això encara no passa aquí. Afortunadament... I és que estan infantilitzant el públic, capaç d'empassar-se qualsevolcosa. Realment és molt trist. Qué es pot fer contra tot això ? Res més senzill que això: fer pel·lícules que animin a la gent a anar al cinema. Així de clar i concluent és en José Luís Borau. Una persona amb qui estaries hores i hores parlant de cinema.