"“Quan hi ha una celebració, de vegades, el ví és més important que la ocasió en si”"

Jordi Llavina és el pregoner de les festes de la Verema d’enguany. Amb la seva joventut ha fet un important recorregut professional, marcat per la literatura de la qual és llicenciat en Filologia catalana. Ha estat en el món de l’edició, ha sigut professor de llengua i literatura catalanes, ha col.laborat en diversos mitjans com a resenyador literari i crític, ha publicat un conte infantil i ben aviat coincidirà la seva presència en ràdio, a “Catalunya Cultura” –amb el programa “full d’estampa” i “Pròleg”- i televisió amb el nou programa de llibres “El book insígnia”. Tot un literat i ressenyador literari de luxe com a pregoner d’enguany. En primer lloc felicitats i que et sembla participar en les Festes de la Verema fent el teu pregó. Per a mi és un honor pronunciar el Pregó de la Festa, coneixent a més els noms que m’han precedit i que fan molt de respecte. Quin coneixement tenies d’aquestes festes? En tenia un coneixement superficial. La gràcia, em sembla és que aquesta festa se celebri a Sitges, una de les viles més conegudes que en podríem dir del Penedès en un sentit lat. Però conegudes per altres reclams, per la seva bellesa, pel seu caràcter obert i cosmopolita. En aquests moments hi ha una bona cultura del vi? Falta molt, encara, perquè hi hagi una cultura acceptable del vi. Ara bé, tinc la impressió que de quinze, vint anys ença hi hem millorat força. Com a mínim, a les comarques del Garraf i el Penedès. Per exemple: a mi em fa molta il·lusió que joves de vint anys, per comptes de prendre un cubata quan surten a mitja tarda, facin una copa de vi o de cava. Qüestió d’educació i de bon gust. Com a literat hi ha molta història reial i fictícia sobre el món del ví? Dels clàssics llatins i grecs, passant per les Rubbayat, d’Omar Khayyam, arribant a Baudelaire o Poe i fins avui mateix, el vi és un motiu literari gairebé tan important com qualsevol altra de les grans passions humanes. Ara parlem sobre la teva trajectòria professional. Essent molt jove tens un curriculum realment important i on has estat en diferents vessants. En quina et sents més còmode? Ràdio, televisió, premsa? O escrivint? Escriure és la meva professió. Un dia de fa vint anys em vaig dir, “vull viure de la literatura”. De moment me n’he sortit acceptablement. El gran repte actual, però, no viure exclusivament de la literatura dels altres (fent de periodista, o només de periodista), sinó viure una mica més de la meva. Escriure, en definitiva, que és el que vull. Com a bon coneixedor de l’evolució en la democràcia de la literatura catalana. Com has viscut aquesta evolució, i si creus que des de l’administració es potencia lo suficient la cultura catalana, a nivell de literatura? La catalana és una literatura acceptable a nivell europeu. Segurament, és la literatura més potent d’una llengua minoritzada. Ara bé, després d’uns anys inflacionistes de l’edició catalana, ara el que cal és –com diu en Bru de Sala- potenciar l’excel.lència. Exactament igual que amb els vins. Per finalitzar, com a pregoner de la Verema, quin missatge vols fer arribar als sitgetans i a tots aquells visitants que vinguin? Que gaudeixin del vi amb saviesa. Que no es privin mai de beure, però amb una elàstica moderació. Que eduquin el gust: exactament el que diria a un lector que comença a devorar llibres.