Joan Manuel Serrat, l'home que fa
més de 20 anys que té 20 anys.

"Les meves cançons sempre han intentat anar més enllà, amb la complicitat de la gent que les escolta". Serrat va ser a Sitges, presentant el seu nou treball "Sombras de la China" que porta camí de batre tots els rècords i de ser un dels seus discs més importants. Per ell, venir a Sitges, és venir al lloc on va arribar fa molts anys, quan amb una solitària guitarra emocionava el públic als jardins del Retiro. Després ha vingut diversos cops amb els seus nous discs i per formar part dels eterns records a la Plaça dels artistes on resta la seva placa. Aquest cop l'escenari no era el Retiro sinó l'Auditori del Melià' Gran Sitges, que malgrat la seva gran capacitat, molts espectadors es van quedar fora. Què t'ha semblat venir a Sitges i actuar a un nou escenari ? M'ha semblat fantàstic. És un lloc molt còmode, amb un escenari ampli i que permet moltes coses. Aquí sempre has estat molt ben rebut. Tota relació, perquè funcioni, ha de ser d'anada i de tornada. Difícilment tindria una bona relació amb els sitgetans si no estimés Sitges, que és un lloc que conec molt bé, que em porta molts records, alguns de molt bons i altres no tant bons. Però en general, sempre que vinc m'hi sento molt bé. Molt bona ha estat l'acollida del teu disc "Sombras de la China". Si. Hi ha hagut moltes opinions i, ben diverses. Reconec que ha estat dels treballs que ha tingut més bona crítica encara que, sobre això, penso que el crític no fa l'obra ni l'escriu. El més significatiu i el que realment em preocupa és el tracte de la gent que ha estat molt bo. Ho he comprovat en els diferents llocs on he actuat. Després de tants anys, encara hi ha un contingut poètic molt important en les teves cançons ? Tinc uns orígens al que estic molt lligat, on la cançó explica coses. Mai he abandonat aquests orígens i mai he pensat que la cançó és un 50% de música i 50% de lletra, sinó un 100% de lletra i de música. Les meves cançons han intentat anar mes enllà, dir alguna cosa. I evolucionant... Jo no he evolucionat amb les èpoques, he evolucionat amb mi. Els esdeveniments que hagin succeït s'han pogut veure d'una forma determinada o no. Però mai he canviat. I això és el que esperem, que mai canviïs i segueixis fent-nos disfrutar amb la teva feina.