"Amb les cançons, el meu cervell és com un ordinador i els meus dits fan d'impresora."

Durant el passat mes de novembre de 1998, al Gran Casino de Barcelona, vàrem poder gaudir de la música de Lucky Guri, un home entranyable que s'ha fet molt popular gràcies a la televisió on, recordem la seva participació a "Tres pics i repicó", "Sense Títol" o "L'hora de Mari Pau", ha convertit la figura del pianista amb un dels elements més destacats i necessaris. Des que t'has donat a conèixer, has fet molt popular la figura del pianista. No crec que hi hagi per tant, però si que crec que fins ara el que tenia més popularitat era el cantant i, amb mi i gràcies a haver caigut molt bé a la gent, el pianista està més distingit. Ha ajudat molt el fet que sempre estiguis a punt de fer una versió nova d'algun tema conegut. Això ve des que era molt petit. Sempre que escoltava una música que m'agradava se'm quedava i, tot això ho he anat guardant. Ara, aquelles cançons les puc interpretar i traslladar al piano. És com si el meu cervell fes d'ordinador i els meus dits d'impressora. Creus que aquest entusiasme de la gent pot fer néixer altres pianistes ? Home, el que veig és que hi ha una joventut excel·lent i molt preparada. Però el que penso és que els manca molta experiència i molt de treball, cosa que a vegades és molt difícil de fer. El que si que és difícil de fer és aquestes peculiars versions del "Virolai" o "Casablanca". Penso que un pianista ha de tenir un sentit musical molt ampli. Que et permeti treure el màxim partit de qualsevol tema. En el cas del "Virolai", vaig trobar unes notes que convidaven al jazz. "Casablanca" és un dels temes universals que sempre em demanen i que, particularment, trobo deliciós. És més, si em fessin un escaner de les meves parts nobles, segur que s'hi veuria la partitura de "Casablanca". En el teu espectacle fas un petit homenatge a Frank Sinatra. El faig perquè penso que és un dels cantants més prolífics que hi ha hagut mai, després de Nat King Cole. I no oblidem George Gerswin que enguany se celebra el seu centenari. Homenatjar-los és com homenatjar la música en el sentit més ampli. Gràcies Lucky i.... "torna-la a tocar".