Des de fa 18 Sitges acull l’Stage Internacional de Dansa Moderna i Jazz. Aquest Stage, considerat com un dels més prestigiosos que es fan, està dirigit Anna Maleras, una gran artista que va recórrer molts païssos on va observar com es feien aquests tipus d’esdeveniments: trobades entre professors de gran nivell amb alumnes, realitzant classes intensives.

Enguany, Anna Maleras, va tenir el reconeixement perpetu per part de l’Ajuntament de Sitges amb una placa a la Plaça dels Artistes.

Com va sorgir la idea de portar l’stage a Sitges ?

El primer stage es va organitzar a Palma de Mallorca, després a Begur i a Sitges. Una població que m’ha encantat sempre. En aquell any vàrem notar una gran sensibilització i, des d’aleshores, estem molt contents de ser a Sitges.

Quina evolució ha sofert des d’aleshores ?

Molta. En un principi, erem quasi uns 50, després va augmentar considerablement fins els 300 d’algun any, encara que la xifra més habitual està entorn els 150. L’any passat va baixar molt, cosa que afortunadament ha canviat ja que enguany hem tornat als 140 alumnes. Xifra que considero ideal ja que l’stage l’entenc com una trobada de professors de gran nivell amb alumnes, amb la intenció de que es coneixint procurant que arribin a conéixers durant el temps que duri. Això, xifra gran no és possible.

Un altre fet important és que hi ha entre els alumnes una gran majoria de noies.

Sí. És un fet molt curiós. Tot es deu a que hi ha un problema familiar i social que porta a pensar que el noi ha de ser agressiu, quan no és així. Els nois també poden tenir una gran sensibilitat.

Una sensibilitat que sempre ha tingut la dansa.

Encara que té el problema que mai ha estat considerada del tot. Les institucions no han tingut clar el lligam de la dansa amb la cultura. Jo, des del meu lloc, he intentat reivindicar el seu nom.

Consideració que si que has tingut a Sitges, com ha esta l’homenatge que t’han fet.

La veritat és que ha sigut molt maco el fet de la placa, però molt més maco que el Regidor de Cultura, Marc Martínez, hagi vingut a una de les classes. Les institucions han de demostrar el seu recolçament veient-nos, compartint el que fem.

I qué pot fer la dansa ?