"En els meus espectacles intento que, al començar, el públic
només veure'm es digui: em sembla que avui m'ho passaré molt bé!"

El títol de l'entrevista és el de la sardana que li va dedicar Janio Marti a una dona que allà on va, recull amics. Gràcies a la seva extroversió i simpatia, ha arribat a tots els llocs de Catalunya. Va començar la seva carrera en els anys 60 i, gràcies al seu carisma, és una de les grans veus de la cançó. Durant el passat mes de novembre de 1998 ha estat actuant, al costat de Lucky Guri, al Gran Casino de Barcelona. Un dels fets més destacats de les teves actuacions és la calidesa que dones. Crec que és molt important que quan comença l'actuació, el públic tingui la sensació que "avui em sembla que m'ho passaré bé !". És com una comunicació directe que es repeteix en diferents moments, fent-los cantar i somriure, que, en definitiva, és del que es tracta. I molt alegre. Com t'ho fas? Sempre procuro ser molt positiva, de negativa ja vindrà. Ja que quan te la foten te la foten. Intento ser el més feliç possible, els mals moments ja arriben per si sols. Una cosa que no ha canviat en la teva música, des que vas començar, és el fet que sempre cantes en català. Vaig començar a cantar durant el temps de censura i tot i així ho feia com una reivindicació. Suposo que això, d'alguna manera, et marca. El que crec és que sempre s'ha de cantar en català. Ho tinc clarissim. Per moltes raons. Pel fet dels monosíl·labs que tenim amb una gran musicalitat i pel propi fet lingüístic: els catalans tenim el dret d'escoltar les cançons en la nostra llengua. Hem de mantenir una igualtat d'oportunitats que la resta de llengües. Això no només ho dius per a tu, no et canses de dir-ho als altres... I no em fan cas. En aquest sentit, sóc militant del meu país. Hi ha un llibre de 100 cançons adaptades al català que són precioses i, malgrat tot, les orquestres toquen les de sempre: "Rossor", "Paraules d'amor" i la resta en anglès o en castellà. No hem d'afluixar. Hem de reivindicar el que és nostre. Sempre. Ara que has vingut al Casino et vindran molts records de les teves actuacions a Sitges. Sí. Me'n recordo molt del Retiro o el Prado i, especialment dels meus amics antiquaris que sempre que puc, els vaig a veure.