Pierre Bec, Jordi Bacaria i Antoni Rossell
"No hem de ser originals sinó potenciar el que ja tenim amb els mitjans d'ara".
Antoni Rossell
Pierre Bec
Jordi Bacaria
AR
AR
PB
Han assistit al Fòrum Catalano-Occità a Sitges.
El dimecres 1 d'abril de 1998 es va presentar al Palau Maricel el Fòrum Catalano-occità Josep Carbonell i Gener, constituït per l'Ajuntament de Sitges, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Fundació Occitano-Catalana dins d'unes jornades de Catalunya i Occitània, on hi van ser importants personalitats que van destacar la importància d'aquest Fòrum. Vàrem conversar amb el professo de Poitiers, Dr. Pierre Bec, el director de l'arxiu de la Universitat Autònoma de Barcelona, Antoni Rossell i amb el Director de l'Institut d'Estudis Europeus de la UAB, Jordi Bacaria.
Podríeu fer una valoració d'aquestes Jornades on s'ha parlat dels intercanvis entre cultures com la catalana o l'occitana?
La resposta ha estat impressionant, en tots els sentits. Destacaria la qualitat dels conferenciants i la creació del Fòrum Catalano-Occità que pot donar fruïts molt positius.
Per nosaltres és molt interessant perquè és una mostra de la tradicional amistat entre Occitans i Catalans, que seria important que tingués continuïtat.
Com es pot valorar realment la importància del Fòrum Catalano-Occità?
Des de la nostra posició sempre veiem els fenòmens que poden suposar un apropament de diferents cultures, com és aquest. No hem cregut mai amb una Europa monolítica sinó en una diversa i competitiva, potenciant l'acció entre cultures.
La gran importància serà la relació continua i la organització de grans esdeveniments com el de la creació de l'Institut Català d'Estudis occitans, la casa de traducció occitano-catalana i el Gran Congrés Occitano-Català de l'any 2000.
Amb la gran resposta i el que esteu descobrint, no és com una lliçó cultural que s'ha de tenir molt en compte?
L'originalitat és un concepte modern. No som originals, simplement potenciem el que ja tenim, que és molt, i amb les eines que hi ha ara, realment estem fent una gran tasca.
I aquest entusiasme és el mateix per les dues parts?
A França, la resposta és diferent perquè hi ha un problema greu com és el de la pèrdua de la llengua parlada. Catalunya és tot un exemple per a nosaltres de pervivència i de treball per tal de recuperar les nostres cultures.
