Oriol Grau i Trono Villegas.

Dins del cicle "Primavera Teatral" varem tenir la ocasió de veure el muntatge dirigit per Oriol Grau, "El sexe nostre de cada dia" del premi nobel Dario Fo. En el muntatge i participen també altres personatges prou coneguts de El Terrat. Vilaweb Sitges ha tingut el plaer de poder parlar amb l'Oriol Grau. En primer lloc, ens agradaria que parlessis una mica de la historia del vostre grup teatral. Trono Villegas va ser creat el novembre de 1988 per un grup de malalts de teatre. Per aquell temps el panorama teatral tarragoní no era molt reeixit i qui valia, marxava a Barcelona. D'aquell grup de cinc persones només quedem en Fermí Fernàndez i jo. Ara som unes 20 persones i hem fet més de 70 muntatges diferents. Com va sorgir la idea de fer el muntatge de "El sexe nostre de cada dia" ? La idea de fer "El sexe..." va sorgir per les ganes d' interpretar un Fo, autor arnb el que ens sentim molt idenficats. Tot això passava abans que li donessin el Premi Nobel. Va resultar una feliç casualitat. Com que era un monòleg femení, i a Trono elles són majoria, es va optar per partir el text en cinc actrius i un actor. Creus que malgrat haver avançat molt, el sexe continua sent una assignatura pendent en el nostre país ? El sexe en general és una assignatura pendent no només del país, sinó de la majoria de països del primer món. Anem tant estressats i tant depressa que sovint, quan fem l'amor ja estem pensant en què farem després o demá. No estem acostumats a buidar el cerveil i deixar-nos anar. La millor virtut que té aquesta obra és el fet d'abordar tots els temes possibles referents al sexe, desmitificant moltes coses? Quan parlem de sexe, que ho fem rnolt, no som gaire sincers. No acostumem a parlar de problemes sexuals ni preguntem que agrada o deixa d'agradar. Quan més ens coneixein a nosaltres i a les nostres parelles, és a dir, quanta més informació tinguem, més en podrem. gaudir. Aquesta obra convida al diàleg i a la recerca d'informació. Sobre aquest abordatge de tots els temes, pot arribar a succeïr que en algun moment et riguis molt d'un problema aliè a tu i que no riguis tant quan parlen d'un més proper, de tal manera que totohom es riu de tothom. A ningú ens agrada que es faci humor d'una cosa que ens afecta i ens preocupa, però l'humor és segurament la millor manera de desdramatitzar els problemes i afrontar-los amb tranquil.litat. En general, les dones se senten més identificades que els homes, perqué l'obra, originàriarnent és un monòleg femení. Així tot, el qui digui que ho té tot superat en sexe, menteix bellacament. Parla'ns una mica del gran paper de les actrius i d'en Fermí Fernàndez en aquesta obra. Cadascuna de les actrius interpreta un rol diferenciat de dona. Podem trobar la més informada, la més domèstica, la més experimentada, la més entusiasta o la més espiritual, i l'adaptació va passar per repartir els fragments més adequats a qui toqués. El fet que en Fermí Fernàndez, a part dels diversos personatges que fa, també parli com a home, és per la voluntat que teníem de suavitzar el to feminista i perqué els espectadors també puguin tenir un referent a l'escenan. Creus que a partir d'ara, el tema del sexe es podria portar al teatre des d'alguna altra forma ? Segur que el sexe es pot "tocar" de mil maneres diferents. Des del grollerisme més escatològic fins al puritanisme més "fatxa". Dóna per rnolt, perqué és instrinsec en l'ésser humá. Tothom té sexe i tothom (inclosos els que s'autoanomenen casts) ha sentit pessigolles al baix ventre alguna vegada. Creus que pel damunt de tot, el tema del sexe en l'obra, és un divertiment senzillament o, en el fons vol ser una mica pedagògic ? Originalment, l'obra es va concebre per representar-la als instituts d'Itália, per a nois i noies de catorze anys en endavant. El Ministeri d'Ensenyanient italià ho va prohibir, però la seva intenció embrionària era absolutament pedagògica. Nosaltres també creiem que el públic ideal d'aquesta obra són els nois i noies joves. Per acabar, ens agradaria que ens parlessis si tens en ment algun altre projecte, encara que pel que vaig veure, aquesta obra estarà molt de temps en cartell. De rnoment encara no tenim res al cap. Posar en. maixa "El sexe..." ha estat tant fatigós, tenint en compte que tots i totes ens guanyem la vida en altres llocs, que de moment deixem pasar un temps, segurament un any més, explotant l'obra. Oriol, moltes gràcies per contestar les nostres preguntes i, fins la teva propera visita a Sitges.