“En el pregó el més important és que siguis tu mateix”

La nit del 20 d'agost de 2004, al Racó de la Calma, veurem a la Rita Marzoa davant d’un micròfon, i no per narrar-nos alguna notícia amb la seva habitual professionalitat, elegància i estil directe, sinó per ser la notícia mateixa, essent la pregonera d’una Festa Major amb la que ha anat creixent sense perdre la emoció de tot allò que l’envolta, amb aquell record de la seva participació en el ball de gitanes, Un pregó que per ella és una gran responsabilitat i un gran honor que vol correspondre amb la naturalitat i on en cadascuna de les línies narrades sigui ella mateixa, aquella Rita Marzoa que ha anat creixent i creixent com a comunicadora sense perdre de vista allò que és, el que més s’estima. Quines sensacions tens quan ja és a punt el moment de llegir el pregó? Jo estic més acostumada a fer les coses amb més immediatesa, i amb el pregó el que em passa és que tinc que preparar-lo amb temps, i amb molta gent que em para pel carrer i em pregunta. La veritat és que el pregó és un acte que se li dona molta importància. I a que creus que és degut aquesta expectació en el pregó? El pregó que es fa a Sitges es diferent d’altres poblacions que es limiten simplement a fer una aclamació, llegir unes paraules i ja està. Llegint els pregons que s’han fet m’he trobat que hi ha un nivell altíssim, i on cadascun dels pregoners ha explicat moltes coses, acompanyades d’altres elements. I et condiciona veure la gent que ha llegit el pregó? Fer el pregó és una gran responsabilitat però el més important no es tracta de ser més intel.ligent, ni més àgil sinó ser tu mateix, explicar com veus la festa, i que la gent et vegi a tú. Com has viscut la Festa Major? Amb molts bons records, i amb un procés d’estima amb els balls. De nena m’agradaven els gegants cristians, com adolescent el foc i de gran ho valoro tot. Els primers records que tinc era quan estava a la casa dels meus avis i escoltava els 21 morterets i esperava el moment amb molta emoció de quan venien els balls a casa a fer una actuació després de la sortida de les dues. Què recordes d’aquella etapa on vas participar amb el ball de gitanes? Les meves amigues ballaven amb el ball de gitanes l’any ’94 i va sortir la idea i vaig participar durant 4 anys. El que vaig viure pel damunt de moltes coses era un sentiment d’amistat entre totes que ha perdurat, ja que quan participes en una Festa Major comparteixes molts moments i emocions. És una gran experiència i a tothom recomano que ni que sigui per una vegada visquin aquesta experiència de participar amb un ball. No la oblides mai. Quin és l’acte que més t’agrada? La matinal, sense cap mena de dubte. És un acte que ho viuen els nens molt ja que et fan llevar molt d’hora amb els familiars. Et treuen al carrer, veus els balls mig de nit, després te’n vas a esmorzar. Els nens viuen aquell moment de la Festa Major ja que surt de la quotidianeitat. Per tot això, pel gran afecte que tinc per aquest acte em sap molt de greu com surten alguns dels integrants dels balls, amb unes condicions pésimes i que donen una imatge molt negativa, i que no vull generalitzar. Simplement vull recordar que és un acte molt especial i que s’ha de prendre seriosament. Quan et veiem llegint el pregó no deixarem de recordar la teva veu de quasi una adolescent i que ja l’escoltàvem a la radio, a Sitges. Als 15 anys vaig fer unes entrevistes amb el Peris Mencheta a Ràdio Sitges, després vaig anar a Ràdio Ribes, i durant uns quants anys amb els Magazines del matí de Radio Maricel, i també feia col.laboracions amb el Club de premsa de la Blanca Subur a L’Eco de Sitges. Aquells van ser els meus inicis en el món de la comunicació i que m’han ajudat molt amb el què he fet. Es nota molt els professionals que han passat per la premsa local ja que s’aprèn en el dia a dia a fer una mica de tot. I ara ets a punt d’iniciar el teu gran moment professional a Catalunya Ràdio amb un nou programa. Durant 10 anys vaig estar a Catalunya Ràdio amb els informatius, i a començaments de setembre inicio un programa que es dirà “Si més no” i que parlarà de tot allò que envolta a la realitat catalana, parlant de política nacional, internacional, i de moltes altres coses, mostrant amb orgull que els catalans som com som sense haver de demanar explicacions. I fins a novembre seguiré amb el programa de castells a TV3 “2 de 9”, que és un mitjà diferent del que em sento més còmode com és el de la ràdio. Però és una bona oportunitat. Per finalitzar, com a pregonera, vols fer un convit a la festa? Que la gent gaudeixi de la Festa Major amb respecte, seriositat, il.lussió, i molta responsabilitat, sobretot.