"El nostre secret és creure en el que fem"

Són vint noies entre 18 i 33 anys que, en només 7, han aconseguit ser un dels grups més carismàtics del Carnaval de Sitges, un grup que aixeca expectació allà on va. Per si fos poc, són conegudes arreu -han sortit en programes com "La Palmera", "Dret a Parlar","Som i Serem" i, amb no gaire bon record, a "L'hora de Mari Pau Huguet". Les raons ? L'atractiu de les seves components, el seu carnavalesc vestuari, l'ambient familiar, unes espectaculars coreografies i una exigència amb si mateixes, intentant cada any superar-se, repte que van aconseguint. És per això que són l'altre salsa -una és el xató- del Carnaval de Sitges. Com es va iniciar el vostre grup ? Es va formar després que 3 de nosaltres, Inés, Elena i Toni, ens vàrem despenjar d'un altre grup i vàrem formar aquest que, inicialment, acollia gent més gran. I per què "Sabor"? Perqué no? Quan el vàrem formar s'escoltava molt la cançó de Rosario "Sabor" i ens va agradar molt, ja que suggereix en si mateix moltes coses i no es pot traduir. I ha evolucionat molt durant aquest temps? Ha evolucionat el que tenia que evolucionar. En principi érem 12, després 13, 14 fins les 20 que som actualment. Nombre que pensem que és el màxim. Sempre entra gent nova perquè hi ha algunes que es despengen i en venen d'altres. Amb les coreografies i vestuari canvieu molt. Especialment enguany, que no sabem com anirà. Ens agrada canviar perquè pensem que el Carnaval s'està tornant una mica igual i necessita renovar-se. També ho fem per nosaltres mateixes doncs necessitem motivar-nos intentant fer noves coses. El millor de tot és que la gent sempre accepta les novetats molt bé. Heu parlat que la gent us accepta molt bé. Què teniu, que sempre aixequeu molta expectació? Per moltes coses. Potser perquè creiem en el que fem. Connectem molt bé amb la gent, jove i gran i, en general, animem molt a la gent a ballar. Quina ha estat la millor experiència que heu tingut ? El primer any que vam participar a "Aires de Carnaval", amb 5 noies que mai a la seva vida havien pujat a un escenari. Amb una coreografia i vestuari simple. Va anar tant bé que, en sortir, creien que érem vedettes. Després d'aquella nit el que sigui. Per acabar, voldríeu fer alguna salutació ? Sí, a un dels membres del nostre grup: Xavier Reija, que ara és a Boston i a qui des d'aquí volem fer arribar un petó ben fort.