“Com a Pubilla de Catalunya m’afecta molt tot el que té a veure amb Catalunya, a nivell polític i social”

La sitgetana Sílvia Campillo viurà unes festes de Nadal molt especials, i que fa un any no hauria pogut imaginar. Celebrar l’any nou com a Pubilla de Catalunya és un somni per una noia que, pel damunt de tot, se sent molt lligada a les seves arrels. La data en que va ser escollida Pubilla de Catalunya, la guardarà per a sempre, essent conscient de la seva responsabilitat de representar als catalans i reivindicant la nostra identitat com a nació, amb la cultura i les nostres tradicions tradicions. Han passat ja dos mesos des que vas ser escollida Pubilla de Catalunya. Has pogut assimilar tot el que ha passat? Només es pot fer una valoració quan ja ha passat gairebé tot. Quan em van nomenar Pubilla de Sitges no vaig valorar tot el que significava fins el final. Quan vaig recordar la quantitat de coses que he viscut i savent que ser la pubilla del teu poble és una de les coses més boniques que et puguin passar a la teva vida. I en un àmbit molt més gran això es multiplica al ser Pubilla de Catalunya. Quines proves vas fer quan et van escollir? Hi havia varies coses. Primer contestar un test de 20 preguntes sobre Catalunya. Una prova oral molt breu i que havia de contestar amb precisió. Les preguntes anaven al voltant d’aspectes de Sitges, com el del perquè havia sigut una terra de canons. A la nit vam anar a un sopar de gala on valoraven el nostre sentit del protocol, amb la forma de servir els plats, de col.locació, i fins i tot de menjar i veure. En aquesta prova es van descartar moltes candidates que es van desmadrar ballant i bevent, sense pensar que s’havia de vigilar molt. El protocol és molt important per qualsevol persona i molt més per una pubilla ja que el que representes a tot un poble i has d’anar amb molt de compte. Un cop tot això a dormir amb nervis i a esperar el veredicte. La veritat és que vaig dormir molt tranquil.la tota la nit ja que estava molt cansada amb tants actes que havia viscut. Al dia seguent es va celebrar una festa molt maca, amb la benedicció a l’esglèsia de les bandes de la pubilla i l’hereu, un cercavila amb totes les pubilles, amb una ofrena, on jo portava el llibre “Sitges, joia de la mediterrània” i la bandera de Sitges. Fins arribar a la plaça on havien de dir qui seria la pubilla de Catalunya. Com podries definir a la Pubilla de Catalunya? Moltes més coses que ser la representant de la dona catalana. Com a pubilla represento a les dones, els homes i a tots els catalans que viuen ara i que han format part de la nostra història i sense fronteres, anant més enllà amb els que viuen en altres indrets que, per molt lluny que sigui, són tan catalans com nosaltres. I com a Pubilla com veus Catalunya? Pau Casals va dir a les nacions unides que Catalunya és “la nació més gran del món”. I és així i ho sento com a pubilla i com a descendent d’uns familiars que van lluitar per Catalunya amb totes les seves forces a la guerra civil. Catalunya és una nació amb tradició i cultura que no ha deixar de perdre i que em de lluitar per a mantenir-les. Ha canviat la teva noció de veure les coses? Tot allò que té a veure amb Catalunya ho miro amb molt d’interès. Notícies com la llengua valenciana o l’hoquei sobre patins m’han afectat molt. I saps? Sento una gran responsabilitat perquè d’alguna manera puc fer alguna cosa. T’esperen més de 100 sortides com a Pubilla de Catalunya. Has pensat en com guardaràs tots els teus records? Primerament et dic que m’esperen moltes sortides però de les quals espero amb molta il·lusió anar a Sitges, Vilafranca i Les Gunyoles –el poble de la meva mare- per tot els lligams personals que tinc. I per a no oblidar-me de res estic fent un diari, explicant tot el que tingui a veure com a Pubilla, amb les meves sortides, i fins i tot, explicant aquesta entrevista. Ho vull guardar per a no oblidar-ho mai. I a més de tot això, la meva mare ja recull tots els articles sobre mi i en cada lloc que hi vaig recullo plaques de cava per a mi i pel meu pare que és un gran afeccionat. I per finalitzar, com a Pubilla vols fer algun desig a tots els catalans per aquestes festes? El meu desig és que els catalans no deixem de lluitar pel que és nostre i mantenir allò que ha fet de nosaltres una nació amb una gran riquesa humana, cultural i social. I dintre d’aquesta globalitat és fonamental estimar i valorar l’indret i barri on resideixen i mantenir-lo viu i fort perquè perduri.