"Per ser vedette no cal ser maca sinó saber ficar-te el
públic a la butxaca i, sobretot, ser molt simpàtica"

Tenia 7 anys i volia ser bailarina. Amb la seva professora, Lolita Vilalta, va aprendre que tenia una especial màgia. Als 15 anys va marxar disposada a menjar-se el món, sabent que podria trobar-se amb el regust del fracàs, però no seria així ja que, sense més ni més es convertiria en la 1a. vedette de "El Molino". Aquesta és la història de la nostra protagonista, la sitgetana Sílvia Dasca -Silvia Parker de nom artístic-. Dijous 13 d'agost de 1998 la podrem veure al Teatre Prado en l'espectacle "La nit màgica del paral.lel" dins el Cicle "Refresc de Teatre". La veurem actuar en el mateix escenari que va trepitjar per primera vegada. Segur que passaràs molts nervis quan s'obri el teléo però, a Sitges, sentiràs alguna cosa especial. Segur. Pensa que els primers anys de la meva vida els vaig viure a Sitges, criada per la meva tieta ja que els meus pares que eren artistes, estaven a Barcelona. Eren uns temps molt entranyables on participava en els Festivals de fi de Curs de la Lolita Vilalta. Venir a Sitges i actuar en el mateix lloc on em vaig estrenar com a bailarina representa molt. I representant a una institució com "el Molino" que recentment ha desaparegut. "El Molino" ha significat molt. Una forma diferent de viure la revista, amb el contacte directe amb el públic. Però que crec que no es va saber adaptar als nous temps. Ara amb la gira ens hem adonat de l'entusiasme que encara conserva sobre la gent. És molt difícil ser Vedette? No però s'han de tenir una sèrie de condicions que no tenen perqué estar relacionades amb la bellesa: tenir simpatia, saber ficar-te el públic a la butxaca, ballar i cantar una mica. I sobretot, tenir molta paciència per callar coses perque en aquest món hi ha molta enveja que et pot fer sortir de les caselles. I tu ho has sabut portar amb molta dignitat. Sempre he tractat de millorar, anant a cursets de jazz o dansa, bé, encara ho faig. El món és imprevisible però el que tinc més clar és que m'agrada el que faig i en el futur desitjaria seguir vinculada com a coreografa. Com deies abans, et sents molt sitgetana ? Molt, i sempre que puc faig una escapada. M'agrada el Carnaval, del que hagués gaudit com a Reina, de la Festa Major amb els diables que m'impresionen molt i dels que hagués gaudit tocant el timbal.