"Com espectador, m'agraden aquelles pel.lícules on el seu director vol dir alguna cosa".

Al nostre país trigarem en trobar un director de la categoria de Vicente Aranda que va començar la seva carrera cinematogràfica el 1966 amb un títol que seria tota una premonició: "Brillante Porvenir" al que l'acompanyarien títols que ja són història: "Cambio de Sexo", "La muchacha de las bragas de Oro" (rodada a Sitges), "El Lute", "Si te dicen que caí" o "Amantes", la pel.lícula mes significativa de la seva obra. Vàrem conversar amb ell durant la seva estada a Sitges amb motiu dels cursos de l'ESCAC que es van fer el passat mes de Juliol. Es pot dir avui en dia que el cinema és una fàbrica de somnis ? Actualment ja és un concepte una mica antiquat. Ara la gent vol un cert realisme on es vegin reflexats els seus problemes. En un rodatge, ¿és important que hi hagi un bon ambient de treball? Els professionals sempre recorden les pel.lícules que s'ho van passar més be en els rodatges. El fet és que en tot rodatge si han de posar els 5 sentits. Evidentment, abans, hi ha d'haver una bona planificació. No creguis. Hl ha moments que els propis actors fan canviar el que volies fer. En el cas d' "Amantes", els personatges tenien molta incultura i els actors els van convertir amb personatges molt rics en matisos. Com a director, ¿creus que és important que en cada pel.lícula hi hagi una mica de tu mateix? Com a director i com a espectador. Les pel.lícules que més m'agraden són aquelles en qué el director vol ser una mica ell mateix. Jo podria fer pel.lícules amb "Martes y 13" o "Chiquito de la Calzada" però vull mantenir un nivell personal i fer el què més m'agrada. Encara que això no és sempre possible. Les pel.lícules que vols fer poden trigar 3 ó 4 anys, però ho has d'intentar. Vicente, gràcies pel teu temps i bona estada a Sitges.