“Des de la primera obra fins a la última sempre he estat fidel a la figuració”

El Mercat Vell acull, fins el 6 de febrer del 2005, l’exposició retrospectiva d’Antoni Vives Fierro. 40 són les obres d’aquesta exposició que resumeixen el que sembla gairebé impossible: 50 anys de treball incansable d’un home prolífic artísticament parlant que ha viatjat arreu del món amb els seus ulls d’admiració cap a uns indrets que ell ha retratat amb mestria i elegància. En aquest camí d’experimentació artística Vives Fierro ha tingut sempre un indret un s’ha sentit molt estimat i on ha gaudit de tota la llum i aquell ambient que ha sedduit a milers d’artistes: Sitges, i del qual li queden una de les poques assignatures pendents de tota una aventura artística: fer una exposició monogràfica i exclusiva, i que de ben segur arribarà, ja que amb la seva constància i les ganes de treballar i tenint en compte tot l’encís el porta endins. Quan un fa una retrospectiva no es sent una mica més gran? La veritat és que no. El que em provoca és una mirada fins enrere, veient el molt que he aconseguit i el que em queda per fer, ja que encara tinc molta corda per endavant. Han passat 50 anys però sempre amb la figuració com a estil. No ha pensat en canviar? Des del primer quadre fins a l´últim he estat fidel a la figuració. Una etapa molt llarga on he anat evolucionant introduint altres formes com els collages, que m’han enriquit molt. Ha sigut una constància i alhora una gran exigència. Com ha aconseguit tenir una vitalitat tan gran, com si encara estigués començant? He tingut molta sort a nivell de salut. I això és fonamental. Mai he estat malalt i això m’ha permès tenir una continuïtat en la meva obra. Sóc un home inquiet i no paro de moure’m, viatjant, i gaudint de les bones coses de la vida. I en aquest gaudir no hi ha res millor que treballar cada dia, fins i tot els dies festius. És bàsic per a mí. De nou el veiem exposant a Sitges, aquest cop amb una retrospectiva. Què li sembla venir a Sitges? Jo vaig venir a Sitges per primera vegada els anys 50 quan era molt lluny del que és ara. I he viscut grans moments, amb els meus amics, amb les meves afeccions al golf o el bridge. M’ha encisat la seva llum i l’he pintat i ha sigut curiós, perquè de tant pintar no he fet mai una exposició monogràfica. I en aquest sentit estic en deute. I com és que no ha fet mai una exposició monogràfica? Ja t’he dit que he fet molts quadres però a mesura que els vaig fer els vaig vendre per la qual cosa hi ha una dificultat de reunir-los a tots. El que hauria de fer és dedicar un temps exclusivament a pintar quadres a Sitges e immediatament fer una exposició. És curiós aquest fet ja que tinc una serie de llocs que he anat i els he dedicat una exposició, amb unes series. I només no ho he pogut fer amb dos llocs que m’estimo molt. Però ben aviat això quedarà tancat. Hi ha una interessant proposta a la Galeria Agora 3 que em fa molta il·lusió. Vostè que ha anat a tants indrets arreu del món que li atreu de Sitges de forma diferencial? Quan en un indret de forma habitual s’instal.len pintors, escriptors, artistes, de diferents generacions, és que algun fet succeeix, i que no és una moda, com es diu habitualment. Sitges té un clima molt agradable, hi ha un caliu cultural, ets sents tranquil i de seguida et sents acollit. I això és molt important per qualsevol persona. De seguida et donen ganes de fer coses, de participar-hi.