“M’agrada molt cantar cançons dramàtiques ja que fas sortir moltes emocions”

En aquest passat Carnaval una de les grans sorpreses va ser la participació amb el grup “1,2,3,...i” del reconegut cantant Wayne Eaton. Després d’haver recorregut mig món cantant en musicals de gran categoria, des de fa 4 anys resideix a Sitges, amb un local propi “Piano Bar” on ens delecta de la més selecte música en directe. Amb només 38 anys ha compartit moments musicals amb gent tan reconeguda com Madonna –en la pel·lícula “Evita”-, Pink Floyd –en un videoclip-, Catherine Zeta Jones –amiga seva des de la infantesa- Michael Jackson, i molts d’altres, ha cantat fins i tot per l’expresident dels EEUU Ronald Reagan, i va ser un dels selectes convidats de la festa del mil.leni dels Beckham. Lluny dels famosos ha trobat en Sitges un indret tranquil per a preparar gran quantitat de projectes. Han passat dues setmanes des de la finalització del Carnaval. Com el vas viure? Una experiència única que no oblidaré mai. He d’estar agraït a Nacho Ruiz per haver-me donat la oportunitat de participar en el Carnaval, amb la gala de presentació de la reina del Carnaval i després amb les activitats que es van fer. És molt maco veure l’ambient en els carrers i com la gent té moltes ganes de participar. Després d’haver donat molts tombs pel món com vas arribar a Sitges? El món del teatre i de la cançó et dóna una certa inestabilitat ja que vas d’un lloc a l’altre i en un determinat moment et planteges la necessitat de sentir-te part d’una col.lectivitat. L’any 1999 em trobava vivint a Florida i aleshores vaig prendre la decisió de venir a viure a Europa, gaudint de les excel.lències del sol, platja i palmeres. I amb aquests plantejaments no vaig tenir cap mena de dubte de venir a Sitges l’octubre del 99. I estic molt content realment. La gent és molt agradable i el poble gaudeix d’un gran ritme cultural. Tota la teva vida professional és al voltant de la música. Com va començar? Des de ben petit vaig sentir la força de la música, a través dels meus pares i de forma general amb la gent que en els seus llocs de treball tenen un estímul especial cantant. Cantar és una expressió d’alegria de viure. I això em va arribar a mi i vaig decidir ser cantant i poc a poc vaig anar més enllà i vaig somniar en ídols musicals com Ryan Davis i Gene Kelly. I quins records tens d’aquella època inicial? . Recordo molt gratament un dels meus primers musicals “Sonrisas y Làgrimas” i on compartia escenari amb Catherine Zeta Jones, que coneixia des de la infantesa ja que vam néixer a Gales. En aquell musical ella tenia el paper de la meva germana. De fet malgrat la seva gran trajectòria cinematogràfica la conec més com a cantant que com actriu, i podria fer molts i grans musicals. Per arribar molt amunt vas passar per molts i molts castings? En els meus primers anys tenia que anar a castings amb 2000 o 3000 persones per només accedir a dos o tres papers. Deprès vaig passar la etapa de ser conegut amb un agent propi que em permetia fer proves però més seleccionades. Tot i que això no és un avantatge ja que recordo com en el musical “Tommy” vaig passar per 13 proves i al final no em van agafar. És molt frustrant però ho has d’acceptar. I dels musicals que has fet quins destacaries? Ha passat temps i tots guardo un bon record de tots però destacaria “Cats”, “A Chorus Line”, “Cantando bajo la lluvia” “Calle 42”, i també la pel·lícula “Evita” amb Madonna, tot i que era molt diferent la preparació respecte al teatre. La experiència va ser molt positiva. Has fet teatre, cinema, i també has fet discs. Què es el que més t’agrada? El que m’agrada més es cantar cançons dramàtiques ja que hi ha moltes emocions dintre i arribes molt endins als espectadors, posant la “pell de gallina”. Després d’haver recorregut mig món ara ets a Sitges. Què prepares? Des de fa dos anys tinc un bar “Piano Bar” a Sitges, amb una ambientació amb cartells originals de teatre de Londres i Broadway. És un lloc tranquil i a mitjanit hi ha música en directe on dono la oportunitat a joves cantants i on jo també hi participo. I mentrestant estic amb un projecte musical on cantaré cançons catalanes molt conegudes com “Se’n va anar”, “Paraules d’amor” o “Boig per tu”, entre d’altres. Coneixent l’ambient teatral arreu del món quina valoració tens del que hi ha al nostre país? He tingut la oportunitat de veure “Rent”, “Cats”, “Mamma Mia” i són uns musicals molt bons amb uns grans professionals. Hi ha un gran nivell. I el que més m’agrada és el suport de les administracions amb el teatre a Barcelona. Aquest ajut és fonamental per a mantenir viu el teatre que sempre tindrà un espai molt específic en la nostra cultura.